Maison Saint-Cyr

Després de fer un recorregut general per alguns barris de Brussel.les i dels arquitectes més reconeguts, vull ensenyar-vos una de les cases que més m'agradà. Es tracta de la Maison Saint-Cyr, que es troba a la plaça Ambiorix número 11, dins del barri europeu.

La façana d'esta casa és de les més boniques i vistoses de l'art nouveau de Brussel.les. Construida l'any 1903 per Gustave Strauven per al pintor Georges Saint-Cyr, destaca per l'exuberància  i la brillantor de la seua decoració, però sobretot, per com és d'estreta: 3,55 metres d'amplària per 19,50 metres d'alçària.

Gustave Strauven va ser alumne de Victor Horta i va col.laborar en moltes de les seues obres. Entre els anys 1888 i 1914 va dissenyar més de trenta edificis per a la ciutat de Brussel.les.

Obligat per les limitacions de l'espai, va dissenyar una escala al centre amb il.lumiació natural mitjançant lluernes i vidrieres. L'escala articula les diferents habitacions, les quals van ser decorades amb estils diferents: la façana és art nouveau, el saló és xinés, l'escala és estil imperi i el menjador, renaixentista.

Destaquen les balustrades fetes de forja amb motius vegetals, que s'avancen cap endavant i donen moviment a la façana plana, i les finestres que ocupen pràcticament la totalitat de l'espai i que donen com a resultat, una façaca diàfana. Podríem dir que el conjunt resulta una barreja entre l'estil gòtic (per l'absència de mur i la grandiositat de les finestres) i l'estil barroc (per la profusió d'elements decoratius i el joc de curves còncaves-convexes).

L'element més destacat de la façana és la finestra de l'últim pis, on les bigues s'han plegat cap a dins i formen un cercle.

Em va sorprendre que la casa estiguera en venda des de l'any 2001, amb part del seu mobiliari. Segons diuen, la seua propietària actual, la ballarina Chamine Lee, vol desfer-se d'ella perquè és massa gran. La va comprar l'any 1954. La casa compta amb un taller, una cuina-menjador i dos cellers, un xicotet jardí a la part de darrere, en la planta baixa. Un saló xinés i un quart de bany a la primera planta. A la segona està l'habitació amb un gabinet. Al darrer pis, les golfes transformades en habitació. Ja ho sabeu, si esteu interessats en comprar-la...

un gran descobriment: ernest blérot

Sens dubte, aquest viatge va suposar el descobriment de l'arquitecte Ernest Blérot, el més prolífic dels arquitectes de Brussel.les. Va ser gràcies al llibre Bruselas insólita y secreta, de Nicolas van Beek y Nathalie Capart, de la editorial Jonglez, que vaig tindre l'oportunitat de passejar per carrers de la ciutat fora del circuit més turístic i conegut, i de pas, rondar pels carrers dels barris més modernistes de la ciutat com són Ixelles i Saint Gilles.

Mai havia sentit parlar d'ell, imagine que eclipsat per la figura de Victor Horta. Tanmateix, el gran nombre de cases fetes per aquest arquitecte, fa que li dedique una entrada al meu bloc. S'ho mereix!

Nascut al barri d'Ixelles el 21 de febrer de 1870 és conegut per ser el mestre de les arts decoratives. Al contrari que Victor Horta, no ha passat a la història per ser un arquitecte innovador a nivell constructiu, sino més bé per concentrar tota l'energia en la decoració de les façanes. Els interiors, en canvi, eren comuns a totes les cases: seguixen l'esquema tradicional belga de distribució de l'espai. Aquesta estandarització (cases fabricades pràcticament en sèrie), li permetia reduir els temps i els preus i respondre millor als interessos de la seua clientela, la xicoteta burgesia, més interessada en el gust estètic que en el confort. L'ús d'esgrafiats, vitralls, treball de ferro, mosaics i fusteria li aporten singularitat i unicitat a cada casa.

En una dècada, va construir al voltant de seixanta cases, de les que destaquen les construides a tres barris concrets: disset edificis adossats al carrer Vanderschrik a Saint Gilles, onze als carrers de Saint Boniface, Solvay i Belle Vue, dins del barri d'Ixelles, i altres onze al voltant de l'estany d'Ixelles.

Ernest Blérot morí el 1957 a Brussel.les.

Barri de Saint Gilles. Carrer Vanderschrik

Són un total de disset cases successives d'un mateix carrer, construides entre 1900 i 1903.











Barri d'Ixelles. Carrer Charles de Gaulle, 38-39 (1904)

Dues cases besones, més sòbries, que destaquen pel treball de ferro i de mosaic del paviment de l'entrada. 

Barri d'ixelles. Carrer de Belle Vue (1899)

Números 30 i 32

Números 42, 44 i 46

Número 44

Número 46

Barri d'Ixelles (1900)

Carrer de Solvay, 19

Carrer de Solvay, 15

Carrer de Solvay, 21

Detall número 19

Carrer de Saint Boniface, 19

Carrer de Saint Boniface, 22

Detall carrer de Saint Boniface, 22

Barri de Saint Gilles (1900)

Carrer d'Espagne número 41

Per si us heu quedat en ganes de saber-ne més, us dixe l'enllaç a este vídeo en francés: Les belles de rues d'Ernest Blérot. Podeu vore més cases d'aquest arquitecte. Espere que us agrade!

Victor Horta

Nascut a Gante el 6 de gener de 1861, fou un arquitecte belga considerat conjuntament amb Henry van de Velde i Paul Hankar, el pioner del Modernisme a Bèlgica.

L'any 1878 es trasllada a estudiar a París amb l'arquitecte i decorador Jules Debuysson i després a Brussel·les, el 1881, inscribint-se a l'Escola de Belles Arts.

Entre els anys 1892 i 1893 realitza la seva primera obra innovadora: la Casa Tassel, per encàrrec del professor d'universitat Émile Tassel a la rue Paul-Emile Jansonstraat. Es considera, generalment, com el primer edifici realment Art Nouveau, degut al seu altament innovador disseny, i a les tècniques trencadores de materials i decoració. Conjuntament amb tres altres edificis urbans de Victor Horta, va ser inclosa a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2000.

Victor Horta planteja un edifici unifamiliar, on prescindeix del passadís i de les habitacions en fila creant espais fluïts i donant un nou tractament a l'ús del ferro i del cristall, creant formes vegetals tant en elements arquitectònics (columnes), com en el mobiliari (tulipes de llums i altres).

La façana s'integra amb les cases del voltant. A la part central,a partir del primer pis, és lleugerament convexa i és on s'hi concentren les finestres.

Entre 1893 i 1906 realitzà nombroses cases a Brussel.les. Entre elles destaquen:

Casa Solvay (1894)

L'Hôtel Van Eetvelde (1895)  

Jardin des enfants (1895)

Casa i taller de l'arquitecte (1898). Hui en dia és la Casa-museu, situada al 23-25 de la rue Americaine, al barri de Saint Gilles, a Brussel.les. Museu Horta

Hôtel Aubecq (1899). Demolit el 1950.

Magatzems Waucquez (1906). Situats al número 20 de la rue des Sables, a Brussel.les, hui en dia acollix el Centre Belge de la Bande Dessinée (museu del còmic). Centre Belge de la Bande Dessinée

El 1913, Victor Horta es nomenat director de l'Acadèmia de Belles Arts de Brussel.les, càrreg que ostentarà fins el 1916.

Tres anys més tard comença una de les obres més representatives de la seua carrera: El Palau de Belles Arts, també a Brussel.les. Hui en dia és un edifici que acull nombroses activitats culturals. exposicions, concerts, entre altres.

Posteriorment evolucionà cap a una sobrietat més evident . Després de viatjar als Estats Units, el seu estil dexà de ser modernista i començà una etapa més purista i racional, la qual no li aportaria tant d'èxit com havia obtingut de l'etapa anterior,

El 1932 es nomenat Baró i cinc anys més tard realitza el proyecte definitiu de l'Estació Central a Brussel.les.

Victor Horta mor el 8 de septembre de 1947 a Brussel.les.

L'Art Nouveau

Art Nouveau significa "art nou" i s'utilitza per a designar un estil complexe i innovador que es va donar durant les últimes dues dècades del segle XIX i la primera del segle XX.

L'Art Nouveau va aparéixer com un intent de trobar un estil modern, adequat al temps i les esperances del nou segle, desvinculat del passat i que es basara en la utilització dels nous materials.

Desde Bèlgica i gràcies a la ràpida difusió que permetien les revistes il.lustrades, es va extendre per tota Europa: Modernisme a Espanya, Art Nouveau a França, Modern Style a Gran Bretanya, Jugendstil a Alemanya, Sezessionsstil a Austria, Liberty a Italia...

Les seues primeres manifestacions les trobem a Brussel.les amb les obres de l'arquitecte belga Victor Horta (1861-1947), qui amb la Casa Tassel (1892), va plantejar un nou concepte d'arquitectura basat en l'ús recionalista del ferro , un refinament expressiu i decoratiu dels elements, a base de curves i ritmes linials molt refinats que donen a les columnes, bigues i baranes un aspecte floral.

En aquest bloc anem a fer un xicotet recorregut pels carres de Brussel.les, parant atenció a les construccions més importants, curioses o significatives que vaig trobar l'estiu passat visitant aquesta ciutat.

Casa Tassel. Victor Horta. 1892

Detall del mirador